Agile: Metodologies àgils per a projectes d’innovació

El canvi vertiginós en les noves formes de consum, els salts abismals de tecnologia que es viuen diàriament, les ganes de ser sorpresos per continguts i els productes i serveis de les persones són una de les palanques clau per a que les empreses s’adaptin a la velocitat en la que el món està canviant avui en dia.

És per això que les metodologies tradicionals de gestió de projectes que gestionaven de manera rígida i jeràrquica processos de treball han quedat enrere. Aquestes utilitzaven els anomenats fluxos de cascada, generant així documentació moltes vegades innecessària, centrant-se en complir contractes i perdent el focus en l’usuari i la comunicació amb el client. Destacaven per la poca adaptació als canvis i en conseqüència, realitzar modificacions resultava molt més difícil i incorria en un cost molt més gran que anava en augment segons el temps passat. Al treballar enfocats cap a objectius més grans i cap a fites més llunyanes, l’equip de treball vivia en un ambient de treball desmotivat i esgotador a falta de no veure canvis immediats.

Les metodologies àgils permeten abordar reptes de manera eficaç i innovadora, creant productes i serveis enfocats a les necessitats de les persones, permetent arribar abans al mercat de manera encertada.

Aquestes metodologies tradicionals han estat reemplaçades per noves metodologies àgils que permeten adaptar-se a processos d’experimentació i canvi. La millora contínua a través d’un desenvolupament iteratiu i incremental, el treball col·laboratiu i el contacte permanent amb el client / mercat permeten que les empreses estiguin orientades cap al valor i la innovació, responent al canvi que es viu de manera latent en el context actual .

Les metodologies àgils a més, permeten establir objectius a curt termini, organitzats per importància, emmarcats en un bloc de temps cíclic que permet mesurar i veure resultats de manera contínua.

Preguntes com què es va fer ahir, què es farà avui i quin bloqueig impedeix assolir els objectius es fan de manera diària, permetent connectar els equips de treball, millorant la comunicació entre ells i donant així una resposta àgil als problemes que es van presentant.

Un clar exemple d’una empresa que ha adoptat un entorn àgil és el banc BBVA, que des de 2014 va començar creant equips multidisciplinaris amb autonomia per organitzar-se. Al principi i com en qualsevol canvi, es va generar certa resistència en el moment en què les jerarquies sentien que perdien control sobre els projectes que portaven; però en menys d’un any la incertesa va donar pas a equips motivats, generant amb major agilitat nous productes que podien llançar anticipadament al mercat.

Els directius van passar a prendre el paper de coaches, sent líders inspiracionals que empoderaven els equips. Ràpidament el model àgil es va expandir per l’organització i va arribar a tots els equips de negoci, permetent trencar esquemes i apostant pel canvi, la transformació i la innovació. Avui dia la metodologia àgil dins del banc va transcendir a un “model de lideratge”. Al 2017 ja es trobaven 4.000 empleats treballant sota aquesta metodologia, i el 2018 eren 33.000 persones dins de la cultura de l’agilisme.

The Standish Group, una consultora d’investigació independent, va presentar un informe sobre un estudi que va realitzar entre el 2013 i el 2017 amb diferents projectes, donant com a resultat que els projectes realitzats sota les metodologies àgils tenien el doble de probabilitats d’èxit sobre les metodologies tradicions i un 1/3 menys de probabilitat de fracassar.

És així com podem veure que les metodologies àgils es poden adaptar a diferents sectors, i així les empreses poden afrontar les situacions canviants sota la metodologia que més s’acosti als seus valors, donant com a resultat equips motivats i clients satisfets amb solucions altament rendibles.

FacebookTwitterLinkedInGoogle+WhatsAppEmail